La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.
El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.
Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.
L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.
18,00 €
TÍTOL Kurdistan. el poble del sol -història política-
AUTOR Jordi Vàzquez
PRÒLEG Quim Arrufat
PÀGINES 376 pàg.
PREU 18€ | 15,30€ (subscriptores)
ISBN 978-84-943205-4-5
COL·LECCIÓ Urpes
DRETS Creative Commons, BY NC ND
CORRECCIÓ Daniel Escribano
AUTORIA:
Jordi Vàzquez i Mir: Barcelona 1971. Diplomat en Ciències Empresarials. Responsable d’Empresarials del Bloc d’Estudiants Independentistes (bei) de la uab i claustral entre 1990 i 1994. Membre fundador de la Plataforma per la Llengua. Editor del trimestral Synergia-Bulletin about European Nations (1997 a 2004). Un dels fundadors de Llengües Vives (1996 a 2009). Des de 2011 col·laborant a Help Catalonia com a editor, i com articulista a El Períodico, L’Accent, La Directa, Eurasia History, Tribuna Catalana i Directe. Membre fundador de KurdisCat-Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan l’any 2013. Autor del llibre El moviment nacional escocès (1998).
PRÒLEG
Quim Arrufat (la Seu d’Urgell,1982) llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1996 inicià la seva militància política en diversos col·lectius de Vilanova i la Geltrú. Des de 2009 treballa al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), on dirigeix l’àrea de relacions internacionals i cooperació. A partir d’aquesta tasca pogué intervenir com a membre actiu del Fòrum Social Mundial i dur diferents iniciatives al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, amb l’objectiu d’avançar en el dret dels pobles a l’autodeterminació.
A nivell periodístic ha participat com a col·laborador en llibres i periòdics (com per exemple, L’Accent) L’any2010 redactà el capítol «Trenquem el silenci: una visió des de les Candidatures d’Unitat Popular» del llibreConstruint municipi des dels moviments socials, coeditat per Elisenda Alamany, Marc Serrà i Gemma Ubasart. L’any 2012 aportà el seu testimoni a la sèrie d’entrevistes compilades al llibre Cop de CUP, coescrit per David Fernàndez i Julià de Jòdar.
Entre 2009 i 2012 exercí de regidor a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP. El 13 d’octubre de 2012 fou escollit en tercer lloc a les llistes de la CUP-Alternativa d’Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. Com a representant al Parlament, renuncià a la regidoria municipal per a evitar duplicitat de càrrecs.