Llibre "La revolta que viurem"

«Si algú vol comprendre les esperances, il·lusions i frustracions d’aquest nosaltres que hem anat configurant, i mutant, de mica en mica, a base d’hòsties i amor, en els darrers anys, potser dècades, ja no podrà prescindir de La revolta que viurem» David Caño

«Per a moltes i molts, centenars d’anònims i anònimes que han fet bategar la ciutat les darreres tres dècades, aquest relat serà reapropiat i socialitzat de forma comuna. Empelt de revolta, serà reviscut amb el cap, amb el cor i amb el puny; s’hi identificaran a plena llum i foscor sencera, perquè d’aliè aquest llibre no en té res. Ho despulla tot: la ciutat i nosaltres mateixos» David Fernàndez.

TÍTOL La revolta que viurem
AUTOR Ivan Miró
PRÒLEG David Caño
EPÍLEG David Fernàndez
PÀGINES 208 pàg.
PREU 15€ | 12,75€ (subscriptores)
ISBN 978-84-943205-3-8
COL·LECCIÓ Lletrafelina
DRETS Creative Commons, BY NC ND
CORRECCIÓ Eduard Seoane

L'AUTOR:

Ivan Miró i Acedo (Barcelona, 1975) És sociòleg i cooperativista a La Ciutat Invisible. En la dècada dels 90 participà de les lluites autònomes que encengueren la Barcelona anestesiada i postolímpica. A la uab, impulsà la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (caf) i l’Alternativa Estel. A Sants, s’incorporà al moviment de les okupacions, participant en la creació de l’Assemblea de Barri de Sants i del col.lectiu de contrainformació La Burxa. Des d’aleshores, ha conjugat la implicació en experiències autogestionàries d’àmbit local, amb la participació en mobilitzacions anticapitalistes d’abast metropolità. La seva passió per la història obrera i social dels barris de Barcelona l’ha portat a divulgar arreu el bagatge cooperativista català, així com a investigar i proposar altres formes de pensar i viure la ciutat. Ha escrit, amb altres autors, Treball, valors i canvi. Les ruptures de la precarietat (2001), Barcelona marca registrada. Un model a desarmar (2004), De la protesta al contrapoder (2007), Construint municipi des dels moviments socials (2010), Les cooperatives obreres de Sants (2010), Les veus de les places (2011), Fer el salt. Cooperativisme i economia solidària (2012), Joan Rovira i Marqués. El cooperativisme obrer i col.lectivista (2014). Premi de Sociologia de la Joventut de la Generalitat de Catalunya, és docent d’Història del Cooperativisme i d’Economia Social i Solidària, col.labora amb La Directa i forma part de la Xarxa d’Economia Solidària.

PRÒLEG

David Caño: Nascut a la capital de la Garrotxa l’any 1980, resideix a Barcelona des de 1998. Activista social i cultural vinculat políticament a l’independentisme i l’anticapitalisme s’ha compromès i ha participat activament en diverses plataformes, espais i mobilitzacions realitzades en aquests darrers 15 anys a la ciutat i arreu dels PPCC.

Com a poeta ha publicat 6 llibres de poemes, el primer i el darrer centrats en la ciutat de Barcelona, i ha aparegut en tres antologies poètiques.

Ha fet innombrables recitals en què destaca pel seu verb fluid i contundent i per la seva capacitat d’improvisació damunt dels escenaris. També ha participat en espectacles on es combina la música i la poesia com en “Vers la veu la teva paraula” juntament amb el cantautor Cesk Freixas o més recentment amb Ovidi3, un homenatge poèticomusical a Ovidi Montllor realitzat amb Borja Penalba i David Fernàndez.

Cal destacar la seva faceta de crític de cinema a la revista Benzina o les seves col.laboracions en mitjans escrits com El Punt-Avui o La Directa.

EPÍLEG

David Fernàndez: Nascut l’any 1974 a Barcelona, estudià Ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fou membre fundador de l’Ateneu popular de Gràcia “La Torna”. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i treballà de redactor i editor al setmanari La Directa. També ha col·laborat de periodista a Berria i Vilaweb. El 2006 va publicar, en català i en castellà, una crítica de les actuacions de l’estat, Cròniques del 6, amb pròleg d’Arcadi Oliveres. El 13 de novembre de 2012 publicà, juntament amb Julià de Jòdar, un treball divulgatiu sobre els orígens i el projecte de la Candidatura d’Unitat Popular a partir de la recopilació d’opinions de l’entorn, titulat Cop de CUP.

A nivell polític, no ha militat en cap partit valent-se sempre de la condició d’independent. Va concórrer per primer vegada a les eleccions municipals de Barcelona de 2011 en el 14è lloc de la llista de la CUP – Alternativa per Barcelona (CUP-AB), sense que obtingués cap representant al consistori. El 13 d’octubre de 2012 fou escollit com a cap de llista de la CUP-Alternativa d’Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. En aquells comicis, la CUP obtingué tres escons, tots de la circumscripció de Barcelona, convertint-se així en diputat electe de la desena legislatura del Parlament de Catalunya