Llibre Sons de garatge, 60 anys de rock al Baix Penedès

M’atreviria a dir, sense cap mena de dubte ni por d’equivocar-me, que la música és el patrimoni més important que ha tingut mai el Baix Penedès. En un format o altre, ha estat sempre present a les nostres vides, i és difícil trobar algú que no hi tingui o no hi hagi tingut contacte al llarg de la seva vida.

Som terra de grans orquestres i grans compositors, però aquest llibre tracta concretament de la música en la més gran de les seves representacions, el moviment més rellevant, transversal i integrador que s’hagi vist a les nostres contrades. El rock.

Sempre m’he preguntat com és possible que aquest poble/comarca, de mida relativament petita, hagi donat a llum a més de dos-cents cinquanta grups de música rock en tot just quaranta anys. I el que és més important: Com pot ser que totes aquestes històries caiguin en l’oblit i que ningú faci res per impedir-ho?

Aquest llibre és un homenatge a tots aquests grups, de major o menor fortuna, alguns amb finals exitosos i d’altres amb menys rellevància, però tots fruit de la mateixa passió i per tant igualment dignes de ser recordats. Si hi ha un nexe comú, una cosa que comparteixen totes aquestes històries, independentment del seu final, és el seu inici. Totes nascudes de la mateixa il·lusió i la majoria en un mateix lloc:
el garatge.

He intentat, i creieu-me quan dic que he fet tot el possible, que en aquest llibre no hi faltés ningú, des dels grups més consagrats que de ben segur seran recordats independentment de l’existència d’aquesta publicació, als més petits o de curta durada que potser només van viure en una sola nit de concert. Per a mi tots ells tenen exactament la mateixa importància, i així ho he volgut reflectir.

De fet, la música rock serà el nostre pal de paller, el pilar conceptual i argumental d’aquest projecte, però que alhora abraça altres estils que, tot i ser diferents, n’han sigut companys de batalles, compartint en el fons la mateixa essència. Al mateix temps, hi ha estils musicals que no he cregut adequat incloure en aquest llibre, simplement pel fet de pertànyer a altres circuits o experiències vitals. Ha sigut una decisió purament personal i n’accepto totalment la responsabilitat.

Sempre s’ha dit: “Qui no recorda el seu passat, està condemnat a repetir-lo”. Doncs jo diria que el recordem, que l’honorem, que el difonguem per tal de repetir-lo, repetir-lo i fer-lo créixer fins a l’extenuació, perquè no hi ha cosa que ens uneixi més que la música.