Llibre Canviar la realitat: els Grups de Defensa de la Llengua

La relació dels GDL i la sociolingüística crítica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d’aprofitament i aplicació d’un corpus teòric a l’objectiu de capgirar la subordinació lingüística d’una nació sense Estat, unint pensament i acció, sociolingüística araciliana i voluntat de mobilització.

L’acció dels GDL es proposava conscienciar el poble català de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els àmbits d’ús, a diferència de la Crida (organització que els era coetània i que va tenir molt més ressò mediàtic), que feia una reivindicació més propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l’entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transició, mitjançant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.

El llibre permet entendre per què el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superació, dins la societat catalana, del discurs bilingüista oficial de l’autonomisme.

En uns moments convulsos com els actuals, en què la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional —incloent-hi la Catalunya estricta— i en què, per altra banda, es produeix una revifalla de l’independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la sociolingüística crítica, i fer palès el servei que van fer a la llengua i la nació catalanes en els moments incerts de després del franquisme.

Sobre l'autora:

Anna Porquet Botey (Barcelona, 1967) Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat ressenyes i articles en revistes diverses (Llengua Nacional, Lletres, Escola Catalana, La Font del Diàleg, entre d’altres). Ha estat membre de l’Associació per la Llengua del Vallès, que va editar uns quants números de la revista Viure en català amb la voluntat de donar continuïtat al portaveu dels antics Grups de Defensa de la Llengua. Ha participat en la fundació de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Actualment col·labora amb la Plataforma per la Llengua i manté un compromís actiu en la defensa de l’ús social de la llengua catalana.

Sumari:

• Presentació
• Capítol I. Lluís Vicent Aracil
• Un precursor de la Sociolingüística
• La lucidesa d’un pensador singular
• El corpus teòric de la sociolingüística araciliana
• Capítol II. Els Grups de Defensa de la Llengua i la relació amb la sociolingüística crítica
• Els orígens d’un activisme lingüístic organitzat
• L’aplicació dels conceptes aracilians
• Més enllà d’Aracil
• Capítol III. Aracil, la sociolingüística crítica i l’activisme lingüístic en l’actualitat
• Consideracions finals
• Bibliografia
• Annexos.
• Criteris de transcripció
• Entrevista a Blanca Serra i Puig
• Entrevista a Carles Castellanos i Llorenç
• Comentaris de Josepa Huguet i Biosca
• Qüestionari respost per Bernat Joan i Marí
• Entrevista a Teresa Marbà Mas
• Qüestionari respost per Núria Camps
• Manifest d’Els Marges. Una nació sense estat, un poble sense llengua?
• Declaració d’Iruñea (Iruñean sortua)
• Model de carta que es va enviar a les escoles en denuncia dels 39 “maestros” que van recórrer contra el català
• Planificació dels GDL per a l’ensenyament