Llibre Primer la sang que l'aigua. Els pilars d'una nova identitat ebrenca

Autora: Montserrat Boquera Margalef
Extensió 208 pàg.
Format 17 cm (alt) x 24 cm (ample) Relligat

En època contemporània la relació dels riberencs amb el riu Ebre ha experimentat canvis substancials. Fins als anys cinquanta del segle passat, el riu havia format part de la quotidianitat i vertebrava leconomia i els costums. a partir de llavors, una mal entesa modernitat va portar a un progressiu allunyament del riu. Domesticat a base dembassaments, lebre perdia caràcter i es reduïa a poc més que
una singularitat paisatgística destinada, essencialment, a esdevenir un recurs turístic. actualment, la impressió que ens enduem és la dunes aigües completament estancades, sense moviment, com a
màxim solcades per una barca a motor, potser capitanejada per algú daspecte germànic a la captura del silur.

Al bell mig daquesta situació semblava difícil que sorgís una identitat tan forta com és ara la de les terres de lebre. Moltes amenaces havien afectat lebre català durant aquells anys. algunes segueixen sent projectes, però daltres van materialitzar-se Lany 2000 va sorgir una nova amenaça, quan el govern de lestat tragué a la llum pública el projecte de transvasar una gran quantitat daigua de lebre cap a Barcelona i tot el Llevant. La lluita antitransvasament va trobar en lEbre amenaçat el símbol didentitat perfecte per al ressorgiment del caràcter ebrenc duna generació, encara present, de quan lo riu era vida.