Simpàtica reproducció feta amb goma de la parella de gegants més estimada pels petits de Reus: Els lndis.
Amb un tacte tou, no es trenca si cau a terra, i és ideal per guarnir els vostres estants o per regalar a aquell nebot que es torna boig darrere els elements de festa major! (Figura de 29 centímetres d'alçada i 8 d'amplada (base))
*Producte no recomanat per a menors de 36 mesos (per contenir peces que poden ser ingerides)
40,00 €
Simpàtica reproducció feta amb goma de la parella de gegants més estimada pels petits de Reus: Els lndis.
Amb un tacte tou, no es trenca si cau a terra, i és ideal per guarnir els vostres estants o per regalar a aquell nebot que es torna boig darrere els elements de festa major! (Figura de 29 centímetres d'alçada i 8 d'amplada (base))
*Producte no recomanat per a menors de 36 mesos (per contenir peces que poden ser ingerides)
Els gegants Indis Indius, que en diem a Reus són, sens dubte, el més clar exponent del moment històric en el qual es van fer les parelles antigues. Una etapa de prosperitat econòmica derivada del comerç que va servir per encunyar lexpressió Reus, París i Londres.
Els gegants Indis són, doncs, de les acaballes del segle xix o començaments del segle xx. Igual que succeeix amb els Moros i els Vitxets, sha afirmat que foren estrenats el 1805 amb motiu de les festes de col·locació de la primera pedra del canal de Reus a Salou. Sembla, però, que ja existien uns anys abans. La seva estètica recorda prou bé la visió que es tenia dels nadius nord-americans al tombant del 1800.
Els Indis, que abans eren anomenats senzillament els gegants grans, són certament els més alts i els més pesants de la colla. Per això, les seves evolucions aixequen lentusiasme de grans i petits en les ballades o en la salutació al públic, quan es retiren a linterior de lAjuntament. La figura de lIndi amb el braç al darrere, parant la mà a lesquena justifica una dita que ha fet fortuna a la ciutat. Fer com el gegant Indi fa referència a rebre comissions o suborns, damagat, i sha aplicat a personatges de diverses èpoques.
Text: Carrutxa