Aquest treball discogràfic –autoeditat en col·laboració amb Propaganda pel fet!– és una combinació entre cultura popular, lluita i compromís a parts iguals. I tot plegat, amb l’embolcall del folk frenètic amb sons de taverna que forma part de l’ADN de la formació.
El treball es titula com el refrany per evidenciar, per una banda, la forta presència de la influència tradicional que omple la música de la banda i, per l’altra, per posar èmfasi en el moment social i polític que es viu en l’actualitat.
Melodies tradicionals, reivindicatives i valentes
En aquest segon treball hi trobem una significativa i heterogènia dosi de col·laboracions per part de músics i vocalistes del nostre país. Hi destaquen, per exemple, les veus de Joan Vilamala, històric compositor i cantant dels Esquirols; Àlex Vendrell, veu inconfusible d’Eina; la veu radicalment ebrenca de Josep Bordes “Pepet”, de Pepet i Marieta; i la breu però precisa aparició de Sergio Berardo, ànima i veu dels occitans Lou Dalfin. Des d’Euskal Herria han arribat els acordions de Xabi Arakama (Trikizio, Obrint Pas) i, altre cop des de les terres de l’Ebre, la col·laboració de la ja mítica banda de folk Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, quasi en la seva totalitat. El so del disc es complementa, a més, amb col·laboracions de cornamuses i vent metall en alguns dels temes que el conformen.