X

Política sobre cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei, d'acord amb els teus hàbits de navegació.

Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació a la nostra Política de Cookies.

CD Cris Juanico "F(a)usta"

 

CD Cris Juanico "F(a)usta"

F(a)usta és la suma de dos mots, sort i fusta, que s’uneixen per donar nom a un nou disc carregat de significat. Fusta, corda i veu són els tres colors d’aquesta proposta de Cris Juanico.

Deu cançons noves, traçades amb una sonoritat contemporània que descriuen paisatges,reflexions i emocions.

F(a)usta és el resultat d’una maduresa artística en tots els sentits i resumeix una dilatada trajectòria musical, acompanyada de la inquietud i la curiositat, sempre presents, dels inicis.

El disc s’ha teixit amb les cordes i el cos de la fusta de dos violins, viola, violoncel, contrabaix i guitarra que es fonen amb la veu vellutada i plena de l’artista menorquí. Una proposta nova, diferent, càlida i rica en textures per dibuixar un discurs positiu i carregat de sentit.

9,50 €

Immediata
 

 

El treball, coeditat per Aumon i RGB Suports, inclou també inclou una versió de Tot esperant Ulisses d’Ovidi Montllor. Enregistrat a les Illes (entre Menorca i Mallorca), és una coproducció musical de l’artista amb el guitarrista mallorquí Toni Pastor, i compta amb els arranjaments de corda del també mallorquí Miquel Àngel Aguiló, músic i compositor que ha treballat estretament amb grups i artistes com Sunflowers (CD i DVD en directe, 2002),
Antònia Font (Coser i cantar, 2007) o Jaime Anglada (Tempo sinfónico, 2014), entre altres. La portada és obra de l’il·lustrador i dissenyador gràfic Pep Boatella. L’artista gracienc suma el seu talent per crear l’imaginari que evoca el disc.

C(a)nçons:

Com un infant. La imaginació d’un infant. Somiar, jugar, una manera de ser. El nen/creador que mai ha deixat de jugar, de somiar. La llibertat de somniar i creure que les coses es poden fer. Els somnis com a estímul per guanyar la realitat. Pop lletrat.

Crec mirar. Un hivern a Menorca. Viure’l. Ganes de fugir. Observar el que t’envolta. Creure en alguna cosa millor. Adonar-te que el millor és el que es viu. Tango èpic.

Amb un dit as vidre escric. Descripció detallista d’un estiu illenc on els sentits prenen el protagonisme. Pop obstinat.

No em facis ontes. Relat bucòlic i existencial del desig. Descripció d’un joc eròtic. Pop barroc.

És quan et sent aprop. La distància aparentment insalvable entre Menorca i la terra ferma personificada en la mar. De forma poètica, descriu el buit que es forma en absència de les persones estimades. Melodia d’arrel mediterrània.

Tot esperant Ulisses, d’Ovidi Montllor. Peça sobre el poema del mateix nom de Vicent Andrés Estellés. Un petit homenatge en el 20è aniversari de la mort del “cantant, actor i pallasso”.Havanera melancòlica.

Ei, que fràgils som! La fragilitat de les persones. El valor de les petiteses. Assaborir el més senzill per anar alimentant el dia a dia. Allò que ja no recordam i que ens ha marcat. La desmemòria del nostre creixement. Pop lliscat.

Al final dels temps (L’alè de les cendres).A partir de la novel·la L’alè de les cendres, de Maite Salord. La colpidora història d’una nena a qui han pres la infantesa i somia a recuperar-la i fondre’s a la mar. Romanç melòdic.

Em dius que em vols estimar. L’amor entre trons i llamps. La natura salvatge. Contrast de músiques. Foscor i claror. Rock lluminós.

Aquest puny d’illa. L’especulació a Menorca. El consum del territori com a excusa socioeconòmica. L’illa sempre en perill. Posa veu a la terra i la natura. Balada mediterrània.

Com dos proscrits. Quan l’amor l’aventurer s’han de viure interiorment. El risc a ser públic.
El morbo que comporta. Ritme llatí-arabesc.

Cris Ju(a)nico:

La carrera musical d’un artista es pot medir tant pels seus èxits com per la seva longevitat. Els èxits són, en essència, efímers i és sabut que en la trajectòria d’un artista el més difícil no és arribar, sino saber-se mantenir. En el panorama musical català hi trobem un grapat d’artistes que, amb més o menys solidesa i sort, han assolit aquestes dos fites i entre ells hi ha sens dubte el menorquí Cris Ju(a)nico. El veterà músic ho ha aconseguit a base de curiositat, versatilitat, fidelitat a una manera de fer, amb el resultat d’una prolífica i variada carrera musical. Des de la desfeta del
grup Ja T’Ho Diré, el 2003, el cantant de Ciutadella de Menorca ha publicat vuit discs en solitari, d’estils i sonoritats ben diferents (música pròpia d’autor, infantil, popular o nadales enmarcades en patrons de pop, rock o jazz), a més de quatre treballs discogràfics amb el grup Menaix a Truà i la col·laboració amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya en dos dels seus projectes. Una prova inequívoca de la seva constant inquietud i productivitat.

Aquesta contínua recerca de noves sonoritats el duen ara a presentar F(a)usta, un disc amb olor de fusta i corda, orgànic, càlid i preciós. Amb so de quartet de corda, contrabaix i guitarra acústica ha cuinat un plat exquisit en el que la seva vellutada veu desprèn més que mai aires de mar, de bosc, de natura, de mediterrani.

Productes relacionats

  • anterior
Dalt