X

Política sobre cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei, d'acord amb els teus hàbits de navegació.

Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació a la nostra Política de Cookies.

Figura de goma reproducció del Drac de Sitges

 

Simpàtica reproducció feta amb goma del Drac de Sitges, emblemàtic element de la Festa Major d'aquesta ciutat.

Figura amb un tacte tou, no es trenca si cau a terra, i és ideal per guarnir els vostres estants o per regalar a aquell nebot que es torna boig darrere els elements de festa major!

*Producte no recomanat per a menors de 36 mesos (per contenir peces que poden ser ingerides)

30,00 €

No disponible
 

 

La Fera foguera –coneguda popularment com el drac- fou construïda l’any 1922, a partir de l’encàrrec de l’Ajuntament de Sitges. Fins llavors, la vila no tenia cap element de bestiari propi dins el seguici de la Festa Major. En algunes ocasions s’havia contractat bestiari forà per a omplir aquest buit. El 1860 i el 1915 va venir El Drac de Vilanova i la Geltrú, el 1863 una tarasca i El Drac de Vilafranca els anys 1877 i 1890.

El disseny de la Fera foguera fou encarregat a l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino. Fou construït a la fusteria de Salvador Forment, al carrer de sant Gaudenci. Un cop enllestida, la bèstia tenia forma arrodonida, amb el cap i la cara com si fos un gat feréstec i amb la cua a la manera d’un peix. El resultat final no va agradar a Ferrer Pino, qui va decidir abonyegar-lo i donar-li la característica forma de corba. El pintà amb sanefes de colors molt vius, predominant el blanc i el blau. El pes s’acostava als 80 quilos i era dut per dues persones.
La Fera foguera fou presentada el 23 d’agost de 1922, després del castell de focs artificials. Arribà damunt d’una barca i desembarcà a la Punta. Amb el pas dels anys, ha experimentat algunes transformacions, especialment pel que fa al pintat. El 1975, degut a l’estat en què el trobava fou sotmès a una remodelació parcial del cos i de la cua. Des de l’any 2003 s’està realitzant una rèplica de la Fera foguera, degut al deteriorament de la bèstia. La iniciativa d’aquesta remodelació ha estat de Joan Pros, cap de colla actual, amb el suport de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.
L’aspecte actual de la Fera foguera és el següent: el cos el du pintat de color verd fosc i està decorat amb unes escates de color vermell i groc. Du unes faldilles de color blau mariner, decorades amb unes escates blanques i unes ratlles vermelles i, també, blanques.?El nombre de portadors i de timbalers no es fix actualment. El projecte per a la reestructuració de la Festa Major (1996), aconsella, però, que hi hagi 10 portadors i un màxim de 6 timbalers.
Tonades i acompanyament musical
Acompanya les evolucions de la Fera foguera una tonada gairebé igual a la del Ball de Diables. Posteriorment, però, de forma esporàdica s’han anat incorporant altres tonades, que no són la pròpia i originària d’aquest element del bestiari. Al final de la fitxa hi ha la tonada del Ball de Diables, pràcticament la mateixa, que toquen els timbalers de la Fera foguera.
Indumentària
Tots els portadors i tots els timbalers van uniformats conjuntament, amb una samarreta que els identifiqui com a colla i pantalons de xarpellera, decorats amb unes escates similars a les que du pintades la Fera foguera actualment, i cenyits per una faixa. Des de 1972, els components de la Fera foguera, tradicionalment, han dut samarreta de color blau fosc, faixa vermella i els pantalons de xarpellera decorats específicament per aquest element.
Parlaments


La Fera foguera va tenir durant força anys uns versos que recitava en Joaquim Palma, portador de la bèstia, amb molta gràcia i escrits en castellà. El 1979, l’Agrupació de Balls Populars va convocar un concurs per a trobar uns versos en català per a la Fera foguera, els quals sembla ser no s’ha recitat mai.
Els versos que un dels portadors de la Fera foguera recita actualment tenen tres parts. La primera, que sempre és fixa recorda els inicis de la bèstia, la descriu i dóna pas a la segona part, que consta d’un nombre indeterminat de quartets que satiritzen l’actualitat sitgetana del moment. La tercera i darrera part, també és fixa, i esdevé un prec de disculpa a les autoritats pels versos satírics i engresca els portadors a encendre els coets de la bèstia, moment en què els timbalers inicien la tonada. No es coneix l’autor de cap de les tres versions de parlaments de la Fera foguera.

Productes relacionats

  • anterior
Dalt