Un “Koan”, segons la tradició buddhista zen, és un judici mitjançant el qual es posa a prova la nostra comprensió
de la realitat.
Es diu que l’Univers mateix és un Koan viu, que desafia una solució.
Un Koan no és una proposició lògica, sinó l’expressió d’una vivència que té lloc en un determinat estat de la
consciència. No se’n pot fer una interpretació intel·lectual.
Un Koan només és vàlid si reprodueix, en qui el llegeix o l’escolta, una experiència de vida.
El Koan s’assembla a la pedra que es fa servir per obrir una porta tancada; un cop la porta és oberta, la pedra
ja no té cap més utilitat.

