PICAP / 1998
Lluís Llach elabora un treball ple d'emocions. Cada cançó té una història pròpia i evoca paratges i sensacions diferents. Des de la finestra oberta al mar a través de la qual es pot deixar volar la imaginació fins a "Un cinema Paradís, si us plau" o "Tendresa", dues cançons molt diferents destinades a formar part del repertori habitual del de Verges. Musicalment es nota la mà del productor del disc, el guitarrista rocker Jordi Armengol, una mà que es fa evident fins a l'extrem a la cançó "Novembre". Comentari a part es mereix la cançó-acudit "L'Estanislau anant a Palau" en la que Llach imagina un provocador monòleg del President de la Generalitat davant del seu xofer. Una cançó de la que ha aconseguit que se'n parli, tot i que no és, ni de bon tros, la més meritòria del disc.
